Cireres amb nata i melmelada d'albercoc

Amb les primeres cireres acostumem a menjar-les de totes les maneres imaginables. A la nevera sempre tenim nata i alguna melmelada. Les meves filles tenen dos dies complicats a la setmana, dos dies que cremen moltes calories, i  intento posar alguna cosa dolça al dinar. Aquest va ser un èxit total.

Les cireres eren les primeres, sense ser molt dolçes, estaven prou bones.

Necessitem:

·         12 cireres per persona

·         250 cl de nata per muntar

·         10g de sucre

·         125g de melmelada d’albercoc o la que vulguem

Haurem de treure els pinyols de les cireres, muntarem la nata amb el sucre. I ja podem muntar els plats, o els recipients individuals.

Primer posarem les cireres, després una capa de nata, al damunt una capa fina de melmelada i ho acabarem amb una altra de nata. Ho decorem al gust.

I bon profit!

Tiramisú amb melmelada d’albercocs

Aquesta setmana passada he vist vàries receptes de tiramisú, i em van venir unes ganes terribles de fer-ne, fa molt temps que no en feia i he hagut de buscar i rebuscat la recepta que m’havia passat la meva germana, que per a mi és la més bona que he tastat. És tant bona que he retornat a Florència, quan hi vàrem anar per primer cop, l’any 1984 i hi vaig descobrir el tiramisú.

Aquest tiramisú té alguna variant del clàssic, com la melmelada, el cafè que l’he fet descafeïnat i no hi he posat cap licor.

Necessitem:

·         2 clares d’ous

·         4 rovells d’ous

·         100g de sucre

·         400g formatge mascarpone

·         200g de melindros, avui els he fet servir secs

·         175ml de cafè descafeïnat

·         200g de melmelada d’albercocs

·         Cacau en pols

Fem el cafè i el deixem refredar. En un bol muntem les clares a punt de neu. En un altre bol batem els rovells amb el sucre, quan estiguin escumats i blancs, hi afegim el mascarpone a poc a poc, i després les clares d’ou muntades, fins que quedi tot lligat.

Ja podem omplir els recipients individuals. Al fons de la cop hi posem un tros de melindro sucat amb una mica de cafè, no cal que quedi tou, al damunt hi posem una capa fina de melmelada d’albercocs, i al damunt una mica de crema, que quedi tot cobert. Repetim l’operació  fins arribar al final, que hem d’acabar amb la capa de crema. Ho posem a la nevera a reposar, mínim 3 hores.

Aquí teniu dues presentacións:

Quan ens ho anem a menjar hi espolsem cacau per sobre.

A veure si us agraden els canvis.

La calçotada

Us heu passejat algun cop per l’Alt Camp? Els caps de setmana d’hivern són especials, quan surts, pels camins, sempre es veuen arreu torrasses de fum que s’enlairen cap al cel. L’olor de calçots cuits, depenent l’hora, fa que la panxa protesti. La calçotada, què és més una festa gastronòmica o una reunió amb els amics i la família? Al cap i a la fi, la calçotada acaba sent una trobada llarga de menjar, parlar i de retrobaments. Els què vivim a la comarca, en fem alguna, però gairebé sempre es fa al tros, o com diuen aquí, al “defora”. No m’allargo més, només us volia il·lustrar els sentits que es desperten, els mateixos que volem despertar amb aquesta nova melmelada:

Ho heu llegit bé, és la nova melmelada de Calçots. Aquest any ens hem estrenat!

Per fer-la, primer, els hem preparat i cuit, talment com una calçotada, amb les redoltes, les graelles, i el fum....

Torrasses de fum

Els hem pelat i n’hem fet melmelada. Ha quedat una melmelada, fumada, dolça i molt suau. I us volem fer aquesta proposta:

Una mossegada de melmelada de calçots i romesco

Necessitem:

• Un làmina de pasta de full
• Melmelada de calçots
• Salsa de romesco
• Ou batut

Tallem la pasta de full en cercles, amb l’ajuda d’un talla pastes rodó, d’uns 4 cm, ho posem en una safata per anar al forn, i ho pintem amb l’ou batut. Ho enfornem a 200 graus fins que estiguin daurats. Els deixem refredar i els obrim per la meitat. Sobre la meitat de sota hi posem una cullerada de melmelada de calçots i al damunt, una de salsa de romesco. I ho tanquem amb la part de sobre del cercle. Això és tot, així de fàcil. Us ho ben asseguro, amb aquesta combinació retornareu a la calçotada!

Gourmmm...eat

Estem molt contentes quan trobem persones que s’il·lusionen amb nous projectes. 

la botiga

Fa un mes la  botiga Gourmmm...eat, de Tarragona ens va convidar a fer un tast de totes les nostres melmelades. Es tractava d’explicar qui érem, com les fèiem i perquè les fèiem. La Mireia que cada cop ho fa més bé, va explicar anècdotes i la nostra manera de fer. El tast va anar molt bé. La botiga ens va encantar, tant el què hi havia dins com qui la porta, en Carles i la Mariona. Cuidat el més mínim detall, la il·luminació, la distribució o els cartellets dels preus, tot té el seu encant.

el tast

Ens van explicar que es traslladaven a un altre local, el lloc que estaven era cèntric i de pas, però s’havien de pujar 5 esglaons per entrar-hi. Sembla mentida, però aquest desnivell feia que la botiga quedes massa lluny pels vianants. Amb molt d’encert, van decidir de canviar de lloc, i així ho han fet. Estan en un local del carrer August 30 de Tarragona.

Podem dir que els hi ha quedat molt bé, és més petita però igual de ben aprofitada, i tenen totes les nostres melmelades.

Parlant amb el Carles i la Mariona ens van explicar que la idea de la botiga havia sortit feia dos anys, quan l’anterior feina els hi va començar a afluixar, el Carles té una agencia de viatges i la Mariona hi treballava. Van decidir de crear una nova feina per la Mariona, però havia d’estar lligada a algun tema que el Carles conegués sinó no la podria ajuda. Rient, ens va dir el Carles que si s’hagués decantat per una botiga de llenceria segurament no l’hagués pogut ajudar.

El què tenien clar és que havia de ser una botiga diferent, amb productes de molta qualitat que no es poguessin trobar en supermercats, i si es podia, de proximitat.

Si algun dia voleu descobrir nous productes, en un entorn entranyable, us el recomanem amb majúscules. Ells us rebran amb els braços oberts.

Tirabuixons de sobrassada amb melmelada de maduixa

Aquesta recepta la vaig  veure no fa massa dies al bloc Ensucrat, el primer que vaig pensar és que a certes hores no et pots posar a mirar bloc de cuina, i segon, que ho havia de fer, pel fàcil que semblava de fer.

L’únic que he afegit és la melmelada de maduixa, la resta l’he fet igual que la recepta. Els resultats són bons, i com sempre, els de casa han protestat en veure que no en quedaven més!

He posat melmelada de maduixa, per que la Mireia m’explica que la seva tia mallorquina sempre es menja la sobrassada amb la melmelada de maduixes, i realment, és tot un descobriment. Eencara que la sobrassada no és de les millors que he tastat, el resulta ja el veieu.

Necessitem:

·         Pasta de full, que la podem fer, comprar….

·         Sobrassada

·         Melmelada de maduixa

·         Ou batut per pintar

·         Ametlles crocants

Hem de dividir la pasta de full en rectangles de 2 cm x 12 cm, tallant-la amb un talla pizzes, és molt pràctic i molt net. A la meitat dels rectangles, hi hem de posar una mica de sobrassada, escampada, al damunt ho hem de pintar amb la melmelada. I amb un altre rectangle ho hem de tapar. Hem de fer els tirabuixons, cargolant la pasta de full. Ho posarem sobre una safata per anar al forn. Ho pintem amb l’ou batut i hi posem l’atmella. Pre-escalfem el forn a 200 ºC, dalt i baix i amb ventilador. Posem la safata al forn, quan estigui daurat ja ho podem treure, més o menys uns 12 minuts.

Han quedat uns aperitius divertits, i amb ganes de probar-ho amb altres melmelades.